En general, davant del verb, es fan servir les formes pronominals reforçades (em, et, es, en, etc.) i la reduïda us. Ara bé, les formes plenes me, te, se, ne, lo, los i vos es mantenen amb més o menys vitalitat en diversos parlars i són acceptables en la llengua oral. En canvi, en la llengua escrita formal són preferibles les formes pronominals reforçades:

• Me, te, se, ne s'usen en part del baleàric, del valencià i en algun altre parlar (ne compra, se pentina).
• Lo, los s'usen en parlars nord-occidentals i del valencià septentrional (lo vull, los obriré).
• Vos s'usa en valencià, baleàric i en altres parlars, tant davant del verb com darrere del verb (vos comprenc, vos escric, escriure-vos).

El pronom mos és la variant col·loquial de la forma antiga nos i s'usa en parlars nord-occidentals, valencians i baleàrics, tant davant com darrere del verb (mos escolta, escolta-mos). Aquesta forma no és adequada en registres formals.

Finalment, convé notar que en algunes expressions les formes me, te, se, ne i vos han quedat fixades i són adequades en tots els registres. Per exemple: Déu vos guard!, Déu te guard!, Tant se val, Tant me fa.